dimarts, 11 de gener de 2011

Pel·lícules que s'han de veure abans de morir...

Shawskank redemption
Dead poets society
Lord of the rings (1,2,3)
La vita è bella
A clockwork orange
West Side Story
Grease
Requiem for a dream
Fiddler on the roof
The Seventh Seal
Cinema Paradiso
Cabaret
Le dîner de cons
Casablanca
The Man who knew too much
Pulp Fiction
Reservoir Dogs
Star Wars
Liaisons dangereuses
Diamonds for breakfast
American history X
Alguien volo sobre el nido del cuco
The godfather
Schindler's list
The pianist
Amelie
The boys from Brazil
Trainspoitting
Citizen Kane
Titanic
Doctor Zhivago
The bridge on the river kwai
E.T The Extraterrestrial
Gone with the wind
Psicosis
Eduardo Manostijeras
Jurassic Park
The nightmare before christmas
Pirates of Caribbean
Armageddon
The pink panther
Out of Africa




...

dilluns, 10 de gener de 2011

Bandes Sonores Inoblidables....

He's a pirate -pirates of the caribbean
Cinema paradiso- Enric Morricone
Armageddon- Aerosmith
Carros de Foc
You never can tell- pulp fiction
Misirlou- Pulp fiction
Last of the Mohicans- Enric Morricone
Star Wars: main theme- John Williams
Lux Aeterna- Requiem for a dream
A knife in the dark- lord of the rings
The Bridge of Khazad Dum- lord of the rings
If I were a rich man- Fiddler on the roof
Le valse d'Amelie- Amelie
Nocturne in C-sharp minor- the pianist
Schindler's Theme- Iain Sutherlan,New World Philharmonic Orchestra & Tasmin Little

La Vita è Bella- Nicola Piovani
Ecstasy of Gold - The Good, the Bad and the Ugly

dimecres, 20 d’octubre de 2010

EL PARE MOSTRA EL MÓN AL FILL

Un pare va dir al seu fill:

—Anem-nos-en de viatge que vull ensenyar-te el món.

Van anar a buscar l’ase, li van treure el morrió i el pare va asseure’s a la gropa mentre que el nen caminava darrere d’ells.

Van arribar al primer país i van saludar uns homes asseguts al terra:

Salam alekum. Com esteu?

Alekum salam. Molt bé.

Després de conversar una estona, el pare i el fill van continuar el seu camí i els homes asseguts van comentar entre ells que no era un bon pare, perquè anava a sobre de l’ase i el nen caminava darrere a ple sol.

El pare va sentir els comentaris dels homes i va dir al seu fill:

—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la primera destinació.

Llavors van canviar els papers. El nen va asseure’s a sobre de l’ase i el pare caminava darrere d’ells.

Quan van arribar al segon país, altres homes asseguts a terra també els van saludar i quan van marxar van comentar que el nen era un mal educat, perquè anava a sobre de l’animal i el pare, que era gran, caminava darrere a ple sol.

Per segon cop el pare li va tornar a dir:

—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la segona destinació.

Llavors van canviar de nou. Tots dos van pujar a sobre de l’ase.

Van continuar el viatge i, ja en el tercer i últim país, van trobar unes dones que treien aigua d’un pou. Elles van oferir aigua per beure al pare, al fill i a l’ase, que estaven assedegats.

Els van donar les gràcies i quan marxaven van sentir com les dones comentaven que eren uns babaus perquè tots dos anaven a sobre de l’animal a ple sol.

Com en les altres ocasions, el pare va dir al seu fill:

—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la tercera destinació.

El nen, que estava perplex, va dir al seu pare que primer ell anava caminant i la gent els va criticar, després, al segon país, quan el pare anava caminant, també els van criticar, i una tercera vegada, quan tots dos muntaven l’ase, per tant, ara podrien anar tots dos caminant.

I el pare li va respondre:

—Fill, el món és així. Si tu dius blanc, els altres diuen negre. Tu sempre has de fer el que pensis que està bé, perquè sempre hi haurà algú que pensarà el contrari.

dilluns, 20 de setembre de 2010

El record i l'enyorança

Ara només queda el record i l’enyorança;

El record de tot el que vem ser

L’enyorança d’alló que ja no tindre,

Els concerts i les festes que ja no compartim

les nits de sexe que seguirem tenint,

peró que ja no són el mateix quan no són amb tu

L’enyorança d’aquelles converses per les tardes

Quan intentava compendret i amb les meves frases

Intentava descubrir el teu món intern

El record d’aquell somriure que feies

Quan no sabies que dir-me

I intentava buscar la teva mirada

Que a vegades semblava tan ingenua

Davant la meva mirada insistent.

L’enyorança d’aquells matins

Quan en despertar erets el primer que veia

Quan era un petó teu l’últim i el primer

Que saborejaven i sentien els meus llavis.

El record de totes les tardes

Que no ens veiem

I els nervis de l’espera de la teva trucada

Eren com els d’un nen petit

A les 7 del matí del dia de reis.

L’enyorança d’aquelles histories

Que sempre m’explicaves i que

escoltava apasionadament com si

es tractes de la millor novel-la escita en tots els temps

El record del primer petó,

de sentir-me estimada,

de voler fer-te feliç a cada moment.

dimecres, 24 de març de 2010

Tot aço que ja no pot ser

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber què fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l'amor que jo sent per tu,
tan adorable! T'imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil.lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantània follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la mà,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, però ocorre,
tot açò que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, però amb tu.
És una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per què t'he conegut,
jo no volia conèixer-te...
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d'amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per telèfon, d'algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l'aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d'amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Et convido a viure aquesta aventura


Et convido a viure aquesta aventura
la de somiar estant despert
no importa que la distancia ens separi
en aixo millor no hi pensem.

Imagina que estic al teu costat
omplinte de mimos i petons
amb caricies que fa temps ja no sents
i la calor que reclama el teu cos.

Caminar molt junts agafats de la mà
i mirar-nos amb timidesa
i desitjar que el moviment dels llavis
ens acosti aquella dolça besada.

Et convido a viure aquesta aventura
que dins de la teva ment es un somni
que esperes convertir en realitat
i et sorprendra en qualsevol moment.

Tornar a la terna infancia
a la impacient espera del correr del temps
el dubte,si vindras o no vindras,
i que el rellotge, no corri tan lleuger.

Et convido a viure aquesta aventura
la de somiar estant despert
no m'importa la distancia que ens separi
igualment et convido a somiar.

dilluns, 28 de setembre de 2009

La lluita decisiva

Porto tota la meva vida,des de que sóc conscient dels problemes que es van creant dia a dia,preocupant-me:

pels estudis,per si seguir estudiant,pels exàmens,per quin batxillerat fer,per quina carrera escollir;

per la feina,per escollir una feina que m'agradi,prioritzar el estar còmoda a la feina que els diners que hi guanyi,haver de minimitzar els meus mínims,quedar-me a l'atur durant mesos i mesos per culpa de la crisi;

per ma mare,per si discutim,per si ens parlem,per si estar cansada,per si estic cansada jo,pels crits,per les alegries;

pels amics,per intentar fer-ne,per tenir-ne molts,per quedar-me sola,per aprendre a ser independent;

per la parella,per la possible parella,per la relació d'una nit,per la relació mai consumada,per la no relació,per l'amor platònic,per l'amor ocult....

I ara,totes aquestes lluites,que fins ara em semblaven tant importants,han quedat secundaries, perquè la lluita que he de combatre ara és molt més important que els estudis o la parella, és la lluita per viure i es una lluita que estic disposada a guanyar.