T'estime Estellès

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer.-és ben cert.
Però no en puc desistir,oblidar-te.
És el desig de la teuan nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig,vagament,de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L'odi,també; perquè és odi, també
.No vull seguir.
A mamar,tots els versos!

---------
Et pense el coll,atrevit,nobilíssim,
i et pense els pits, que estimables sorgeixen,
i cerque,en va,una lenta sintaxi:intemporal,
el teu cos, una idea..

.-----------

com oblidar, per més que ara ho intente,
la meua mà damunt de la teua cuixa?
com oblidar les estones amables,
l'un al costat de l'altre,a cert cafè?
algun espant des de la mà em pujava,
i a la foscor la meua mà seguiadamunt
la carn molt suau del teu cos,
moments després arribaria encara
al cim ocult i no dit el deliten arribar a la teua engonal.
recorda-ho bé: fou a la meua casa.
damunt la mar s'estenia el crepuscle.
aquell espant que per la mà em pujava
el sent pujar,vestit d'ombres,pel cos,
com si pujàs lentament una escala
de vells graons i replanells sinistres,
amb un cruixit de les fustes corcades
i una maleta amb pedres a la mà.

--------

Aquesta carícia teua,
en la intimitat nocturna del llit,
que probablement executen, a la mateixa hora,
innombrables dones,
de vegades sembla creada per tu únicament
per a mi

.-------

He besat un instant,goluda,
en una intimitat no obscena,
la teua boca oberta i plena,
d'algun ensenyament sabuda.
Perquè ha estat un instant,només;
i he sentit ardents i agressives
l'arrel de les teues genives
en aquest fet convuls del bes.
Te'n pots anar; te n'has d'anat
i,més ric d'aquell do rebut,
no sé ja quina cosa dir.
Com si ens haguéssem estimat,
com si ens haguéssem decebut,
com qualsevulla cosa,ahir...