Rècords del 29💛❤️‍🩹

Avui fa un any que va començar tot...

Recordo aquella conversa a les 6 de la matinada mentre jo tornava de festa i ell se'n anava a una cursa.

Recordo com vam seguir parlant quan em vaig llevar i ja tornava de la cursa i com finalment vam decidir quedar per fer unes birres.

Recordo quan estava al tren amb els nervis a la panxa, i com a mig trajecte vaig escriure "al final no puc quedar" i com ho vaig borrar, potser hagués estat millor aixi..

Recordo arribar a l'estació i estava allà esperant-me a la moto, amb aquest somriure seu que desfà qualsevol, recordo com vaig pujar a la moto i vaig sentir la seva escalfor per primer cop.

Recordo que vam anar a un bar de mala mort i vam estar fent birres i parlant de castells, de la seva feina, de les nostres vides fins que em va convidar a casa seva.

Recordo estar a la seva habitació i la tendresa de com em va demanar si em podia fer un petó.

Recordo la intensitat i tendresa d'aquella primera nit com si fos ara...

Recordo com les primeres setmanes ens veiem a l'assaig i érem gairebé dos desconeguts que després es trobaven un altre cop al mateix llit de la primera vegada.

Recordo aquell cap de setmana on ja no vam poder dissimular-ho més i vam descobrir-nos també a castells.

Recordo els següents 5 mesos, aquelles 22 setmanes, aquells 100 dies de somriures i complicitats, de descobrir-ne, de descobrir-me, de descobrir-nos, els concerts, les diades, els viatges en cotxe, la nostre llista de cançons,que de tant en tant segueixo escoltant, el meu primer viatge en avió, els divendres de "Rings or power",els caps de setmana de sèries, de "floor is lava" i birreo al sofà.

També recordo aquell maleït dijous de desembre on tot se'n va anar a la merda...

I els següents dies, setmanes i mesos que s'han convertit en un puto malson del que sembla que no pugui despertar.

Però, com diuen els Ginestà:

...I en el moment en què em tornis al cap, i el record em rebenti la vida,sols pensaré que l’amor era cert i els teus ulls d’avellana de vidre...