El record i l'enyorança

Ara només queda el record i l’enyorança;

El record de tot el que vem ser

L’enyorança d’alló que ja no tindre,

Els concerts i les festes que ja no compartim

les nits de sexe que seguirem tenint,

peró que ja no són el mateix quan no són amb tu

L’enyorança d’aquelles converses per les tardes

Quan intentava compendret i amb les meves frases

Intentava descubrir el teu món intern

El record d’aquell somriure que feies

Quan no sabies que dir-me

I intentava buscar la teva mirada

Que a vegades semblava tan ingenua

Davant la meva mirada insistent.

L’enyorança d’aquells matins

Quan en despertar erets el primer que veia

Quan era un petó teu l’últim i el primer

Que saborejaven i sentien els meus llavis.

El record de totes les tardes

Que no ens veiem

I els nervis de l’espera de la teva trucada

Eren com els d’un nen petit

A les 7 del matí del dia de reis.

L’enyorança d’aquelles histories

Que sempre m’explicaves i que

escoltava apasionadament com si

es tractes de la millor novel-la escita en tots els temps

El record del primer petó,

de sentir-me estimada,

de voler fer-te feliç a cada moment.

Comentaris

Entrades populars