El record i l'enyorança
Ara només queda el record i l’enyorança;
El record de tot el que vem ser
L’enyorança d’alló que ja no tindre,
Els concerts i les festes que ja no compartim
les nits de sexe que seguirem tenint,
peró que ja no són el mateix quan no són amb tu
L’enyorança d’aquelles converses per les tardes
Quan intentava compendret i amb les meves frases
Intentava descubrir el teu món intern
El record d’aquell somriure que feies
Quan no sabies que dir-me
I intentava buscar la teva mirada
Que a vegades semblava tan ingenua
Davant la meva mirada insistent.
L’enyorança d’aquells matins
Quan en despertar erets el primer que veia
Quan era un petó teu l’últim i el primer
Que saborejaven i sentien els meus llavis.
El record de totes les tardes
Que no ens veiem
I els nervis de l’espera de la teva trucada
Eren com els d’un nen petit
A les 7 del matí del dia de reis.
L’enyorança d’aquelles histories
Que sempre m’explicaves i que
escoltava apasionadament com si
es tractes de la millor novel-la escita en tots els temps
El record del primer petó,
de sentir-me estimada,
de voler fer-te feliç a cada moment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada