Segueixes present en mi

Fa uns dies,a finals de juliol,va fer uns anys que te'n vas anar,des d'aleshores mai a tornat a ser igual.
T'havies convertit per mi com el pare que mai havia tingut,un pare gran,però al cap i a la fi un pare.
M'explicaves batalletes de la guerra civil,i tot i que sovint m'avorrien,ara valoro cada paraula dels teus relats,ara intento recordar cada história i entenc que totes elles m'han estat marcant sempre.
Recordo tambè quan ens barallaven,pel canal de televisió,pel menjar...pel que fos....en el fns ens comportavem com dos nens petits,tu,un nen petit de 81 anys i jo una nena petita de 19.
Tambè puc recordar els teus últims anys,vas convertir-te en una persona dependent,les cames et començaven a fallar i t'haviem de dur amb cadira de rodes,tot i quan volies t'aixecaves tu sol del llit per arreglar-te i posar-te apunt per marxar al casal.
i tambè recordo els teus últims dies a l'hospital,aquells dies que et vas mantindre amb forces alla dins,fins veure tota la familia unida de nou.
I ara,només escric aquestes linees,que no expressen la meitat de tot el que voldria dir-te,perquè sapigues que et recordo,que ets present en mi.

(16-05-1918/30-07-2006 Josep Arenas Madriles)