Somnis fugaços

Em vaig gitar desprès d'una nit de festa,
els llençols encara desprenien la teua olor,
encara tenien restes de tu
i vaig decidir no canviar-los
per poder-te sentir al meu costat
encara que tu no hi fossis present.

Vaig tancar els ulls i cada cop anava respirant més fortament
perquè la teua olor anés entrant suaument dins meu
i a poc a poc m'anava omplint
i jo anava confonent el que era real del que no,
i poc a poc vaig començar a entrar en un somni profund

Obrí els ulls en aquell nou món,
aquell món que només veiem en els somnis,
tu estaves allà,just gitat al meu costat,
mirant-me,i somrient,
i jo també vaig somriure al sentir la pau que em transmetia que fores allà.
Ens quedarem en silenci i aquell silenci valgué més
que mil paraules pronunciades pel millor dels poetes del moment.

Escrivíem amb els ulls tot el que les paraules no deien,
ens deiem amb la mirada que ens estimàvem,
i érem dues persones foses en una,
no necessitàvem res més que a tu i a mi,
a nosaltres.

Llavors vaig tornar a confondre de nou el que no era real del que si,
i vaig començar adonar-me que tot era una fantasia,
i recordà els moments de tota aquella nit de festa,
les paraules que no vaig gosar a dir.te,
les carícies que no et vaig donar,
les besades que hem van faltar,
les mirades de complicitat que no varem transmetre,
els somriures que no et vaig saber crear,
les llàgrimes que no haurien d'haver eixit mai a la llum,
els balls i les cançons que no varem ni ballar ni cantar,
t'estime,t'estimo,t'estim....

Comentaris

  1. ai xata, quantes vegades al llit, en la nit o pel matí hem allargat tots la mà cap al costat abraçant el buit... ehm? Buit de vegades dolç, de vegades amarg.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars