Sentiments al descobert

Moltes vegades en la soledat de la meva habitació amb un llibre per company, em refugio en una cantonada i em sento a llegir,però és tan dífícil fer-ho quan la meva ment no fa altre cosa que pensa en tu, en la persona que invaeix els meus somnis,que es cola com un intrus en els pensaments més apartats,que només em fa somiar amb fades i princeps,i no veig més enllà dels meus somnis,tanco els ulls i sense adonar-me'n et veig al meu costat,xiuxiuejant-me frases dolces i apasionades,em sento entre els teus braços,però tu no hi ets.
Se que potser no es el moment per dir-ho,ni la manera,i segurament les paraules que utilitzare no ho puguin definir-ho...se que potser penses que estic boja,que sóc una exagerada,que no és possible tot el que et pugui dir en aquestes línies,que al cap i a la fi no significaran res més que paraules que s'endurà el vent...
nose ni com escriure-ho,com expressar tot alló que voldria,ni com mesurar les paraules per tal que el que vulgui dir sigui exactament el que penso, ni més exagerat, ni es quedi curt, però tampoc se com no exagerar-ho,perquè sense dir-ho, se que el sentiment per si sol és exagerat, estúpid,infantil,inmadur,no sabria ben be quina paraula ho definiria...
Es tan díficil mantindre un amor en secret,no poder-te mirar als ulls i dir-te que m'importes molt més del que mai m'hagues imaginat,que ara l'unic que necesito són les teves abraçades,els teus petons,la teva presencia,tot allo que no puc tenir,tot alló que en somnis m'omple de felicitat,totes aquelles coses que em vas donar i que ara no puc tenir,però que desitjo ara més que mai.
Que sense adonar-me'n t'estas convertint en un amor secret.
I nose com actuar,que fer per poder-te tenir al meu costat, per poder-te explicar que desde que et vaig veure no puc deixar de pensar en tu,no puc deixar de voler saber més de tu, d'imaginar-me una nit amb tu, una nit màgica plena de tot,i que desprès d'aquesta nit, on tots dos puguessim perfi convertir-nos en un,obriria els ulls i seràs allà,abraçant-me, i em quedaria mirant com dorms, i en aquell moment,en aquell instant, els dos abraçats,nuus,i tu dormint i jo amb ganes de que el temps es pares per sempre, i llavors,seria la persona més feliç del món.
Se que tot aixó es un sense sentit,i jo mateixa no entenc el perque estic escribint aquest cumul de paraules sense cap mena d'ordre i de lógica,pero a vegades és millor deixar anar els dits i escriure tot allo que vas pensant a cada moment...