...Noves Sensacions....

Pel·lícules que s'han de veure abans de morir...

2011-01-11T15:59:00.003+01:00

Shawskank redemption
Dead poets society
Lord of the rings (1,2,3)
La vita è bella
A clockwork orange
West Side Story
Grease
Requiem for a dream
Fiddler on the roof
The Seventh Seal
Cinema Paradiso
Cabaret
Le dîner de cons
Casablanca
The Man who knew too much
Pulp Fiction
Reservoir Dogs
Star Wars
Liaisons dangereuses
Diamonds for breakfast
American history X
Alguien volo sobre el nido del cuco
The godfather
Schindler's list
The pianist
Amelie
The boys from Brazil
Trainspoitting
Citizen Kane
Titanic
Doctor Zhivago
The bridge on the river kwai
E.T The Extraterrestrial
Gone with the wind
Psicosis
Eduardo Manostijeras
Jurassic Park
The nightmare before christmas
Pirates of Caribbean
Armageddon
The pink panther
Out of Africa

...

Bandes Sonores Inoblidables....

2011-01-10T16:31:00.002+01:00

He's a pirate -pirates of the caribbean
Cinema paradiso- Enric Morricone
Armageddon- Aerosmith
Carros de Foc
You never can tell- pulp fiction
Misirlou- Pulp fiction
Last of the Mohicans- Enric Morricone
Star Wars: main theme- John Williams
Lux Aeterna- Requiem for a dream
A knife in the dark- lord of the rings
The Bridge of Khazad Dum- lord of the rings
If I were a rich man- Fiddler on the roof
Le valse d'Amelie- Amelie
Nocturne in C-sharp minor- the pianist
Schindler's Theme- Iain Sutherlan,New World Philharmonic Orchestra & Tasmin Little
La Vita è Bella- Nicola Piovani
Ecstasy of Gold - The Good, the Bad and the Ugly

EL PARE MOSTRA EL MÓN AL FILL

2010-10-20T16:16:00.001+02:00

Un pare va dir al seu fill:

—Anem-nos-en de viatge que vull ensenyar-te el món.

Van anar a buscar l’ase, li van treure el morrió i el pare va asseure’s a la gropa mentre que el nen caminava darrere d’ells.

Van arribar al primer país i van saludar uns homes asseguts al terra:

—Salam alekum. Com esteu?

—Alekum salam. Molt bé.

Després de conversar una estona, el pare i el fill van continuar el seu camí i els homes asseguts van comentar entre ells que no era un bon pare, perquè anava a sobre de l’ase i el nen caminava darrere a ple sol.

El pare va sentir els comentaris dels homes i va dir al seu fill:

—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la primera destinació.

Llavors van canviar els papers. El nen va asseure’s a sobre de l’ase i el pare caminava darrere d’ells.

Quan van arribar al segon país, altres homes asseguts a terra també els van saludar i quan van marxar van comentar que el nen era un mal educat, perquè anava a sobre de l’animal i el pare, que era gran, caminava darrere a ple sol.

Per segon cop el pare li va tornar a dir:

—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la segona destinació.

Llavors van canviar de nou. Tots dos van pujar a sobre de l’ase.

Van continuar el viatge i, ja en el tercer i últim país, van trobar unes dones que treien aigua d’un pou. Elles van oferir aigua per beure al pare, al fill i a l’ase, que estaven assedegats.

Els van donar les gràcies i quan marxaven van sentir com les dones comentaven que eren uns babaus perquè tots dos anaven a sobre de l’animal a ple sol.

Com en les altres ocasions, el pare va dir al seu fill:

—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la tercera destinació.

El nen, que estava perplex, va dir al seu pare que primer ell anava caminant i la gent els va criticar, després, al segon país, quan el pare anava caminant, també els van criticar, i una tercera vegada, quan tots dos muntaven l’ase, per tant, ara podrien anar tots dos caminant.

I el pare li va respondre:

—Fill, el món és així. Si tu dius blanc, els altres diuen negre. Tu sempre has de fer el que pensis que està bé, perquè sempre hi haurà algú que pensarà el contrari.

El record i l'enyorança

2010-09-20T17:36:00.001+02:00

Ara només queda el record i l’enyorança;

El record de tot el que vem ser

L’enyorança d’alló que ja no tindre,

Els concerts i les festes que ja no compartim

les nits de sexe que seguirem tenint,

peró que ja no són el mateix quan no són amb tu

L’enyorança d’aquelles converses per les tardes

Quan intentava compendret i amb les meves frases

Intentava descubrir el teu món intern

El record d’aquell somriure que feies

Quan no sabies que dir-me

I intentava buscar la teva mirada

Que a vegades semblava tan ingenua

Davant la meva mirada insistent.

L’enyorança d’aquells matins

Quan en despertar erets el primer que veia

Quan era un petó teu l’últim i el primer

Que saborejaven i sentien els meus llavis.

El record de totes les tardes

Que no ens veiem

I els nervis de l’espera de la teva trucada

Eren com els d’un nen petit

A les 7 del matí del dia de reis.

L’enyorança d’aquelles histories

Que sempre m’explicaves i que

escoltava apasionadament com si

es tractes de la millor novel-la escita en tots els temps

El record del primer petó,

de sentir-me estimada,

de voler fer-te feliç a cada moment.

Tot aço que ja no pot ser

2010-03-24T14:46:00.000+01:00

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber què fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l'amor que jo sent per tu,
tan adorable! T'imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil.lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantània follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la mà,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, però ocorre,
tot açò que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, però amb tu.
És una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per què t'he conegut,
jo no volia conèixer-te...
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d'amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per telèfon, d'algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l'aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d'amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu.

Et convido a viure aquesta aventura

2009-10-26T12:44:00.002+01:00

Et convido a viure aquesta aventura
la de somiar estant despert
no importa que la distancia ens separi
en aixo millor no hi pensem.

Imagina que estic al teu costat
omplinte de mimos i petons
amb caricies que fa temps ja no sents
i la calor que reclama el teu cos.

Caminar molt junts agafats de la mà
i mirar-nos amb timidesa
i desitjar que el moviment dels llavis
ens acosti aquella dolça besada.

Et convido a viure aquesta aventura
que dins de la teva ment es un somni
que esperes convertir en realitat
i et sorprendra en qualsevol moment.

Tornar a la terna infancia
a la impacient espera del correr del temps
el dubte,si vindras o no vindras,
i que el rellotge, no corri tan lleuger.

Et convido a viure aquesta aventura
la de somiar estant despert
no m'importa la distancia que ens separi
igualment et convido a somiar.

La lluita decisiva

2009-09-28T20:55:00.002+02:00

Porto tota la meva vida,des de que sóc conscient dels problemes que es van creant dia a dia,preocupant-me:

pels estudis,per si seguir estudiant,pels exàmens,per quin batxillerat fer,per quina carrera escollir;

per la feina,per escollir una feina que m'agradi,prioritzar el estar còmoda a la feina que els diners que hi guanyi,haver de minimitzar els meus mínims,quedar-me a l'atur durant mesos i mesos per culpa de la crisi;

per ma mare,per si discutim,per si ens parlem,per si estar cansada,per si estic cansada jo,pels crits,per les alegries;

pels amics,per intentar fer-ne,per tenir-ne molts,per quedar-me sola,per aprendre a ser independent;

per la parella,per la possible parella,per la relació d'una nit,per la relació mai consumada,per la no relació,per l'amor platònic,per l'amor ocult....

I ara,totes aquestes lluites,que fins ara em semblaven tant importants,han quedat secundaries, perquè la lluita que he de combatre ara és molt més important que els estudis o la parella, és la lluita per viure i es una lluita que estic disposada a guanyar.

El breve amor

2009-09-22T01:12:00.000+02:00

Con qué tersa dulzura
me levanta del lecho en que soñaba
profundas plantaciones perfumadas,

me pasea los dedos por la piel y me dibuja
en le espacio, en vilo, hasta que el beso
se posa curvo y recurrente

para que a fuego lento empiece
la danza cadenciosa de la hoguera
tejiédose en ráfagas, en hélices,
ir y venir de un huracán de humo-

(¿Por qué, después,
lo que queda de mí
es sólo un anegarse entre las cenizas
sin un adiós, sin nada más que el gesto
de liberar las manos ?

Oda a Espanya

2009-09-16T10:49:00.001+02:00

Desprès d'una setmana com la passada,plena de esperança,de somnis i de desitjos d'INDEPENDENCIA,crec que la millor manera de plasmar tot el que podem sentir els catalans i catalanes ho diu aquesta poesia:

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per quE vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Segueixes present en mi

2009-08-10T18:25:00.004+02:00

Fa uns dies,a finals de juliol,va fer uns anys que te'n vas anar,des d'aleshores mai a tornat a ser igual.
T'havies convertit per mi com el pare que mai havia tingut,un pare gran,però al cap i a la fi un pare.
M'explicaves batalletes de la guerra civil,i tot i que sovint m'avorrien,ara valoro cada paraula dels teus relats,ara intento recordar cada história i entenc que totes elles m'han estat marcant sempre.
Recordo tambè quan ens barallaven,pel canal de televisió,pel menjar...pel que fos....en el fns ens comportavem com dos nens petits,tu,un nen petit de 81 anys i jo una nena petita de 19.
Tambè puc recordar els teus últims anys,vas convertir-te en una persona dependent,les cames et començaven a fallar i t'haviem de dur amb cadira de rodes,tot i quan volies t'aixecaves tu sol del llit per arreglar-te i posar-te apunt per marxar al casal.
i tambè recordo els teus últims dies a l'hospital,aquells dies que et vas mantindre amb forces alla dins,fins veure tota la familia unida de nou.
I ara,només escric aquestes linees,que no expressen la meitat de tot el que voldria dir-te,perquè sapigues que et recordo,que ets present en mi.

(16-05-1918/30-07-2006 Josep Arenas Madriles)

Barcelona

2009-05-24T19:34:00.003+02:00

Gent,llums,soroll
cotxes,contaminació,
semafors per totes bandes,
botigues per tot arreu,
anuncis miris on miris,
oficials de l'ordre vetllant
per la nostre seguretat
guiris a banda i banda
francesos,anglesos,alemanys
portuguesos,holandesos,xinesos,
japonesos contemplant la sagrada familia,
nordics damunt del bus turístic,
i a les rambles,
arabs,africans,sud-americans
guanyant-se la vida
al matí,amb el top manta,
a la nit amb el "cervesa,beer",
per nadal la gent sortint de les botigues
amb bosses i bosses plenes de coses
normalment prescindibles,
i per rebaixes igual,
i a la televisió la noticia del dia
acaba sent que la dona que ha entrat
la primera al "Corte Ingles"
l'any passat va ser la mateixa.
I la televisió manipulant la ment de la població
periodistes massa subjectius,
canals pagats pels polítics que gobernen,
anuncis subliminals a cada minut,
anuncis que insiten a comprar,
a comprar compulsivament,
i tu,que has anat mirant com cada dia
la teua ciutat és va tornant més i més
escaparat comercial,
arriba un dia que et vestiras
amb la roba més fosca i discreta que tens
aniràs al lloc de trobada amb els companys
preparareu la possió màgica
i quan sonin el primer quart
dels ultims segons de l'any
fareu explotar aquest puto malson de ciutat...

L'Euro Cambra gasta 6000€ en "traduir" del català al valencià l'anunci electoral

2009-05-17T13:54:00.000+02:00

El Govern Català ha lamentat que el Parlament europeu tracti el català i el valencià com a llengües diferents
El Parlament Europeu diferencia el català del valencià en la seva campanya de propaganda institucional per a les eleccions del 7 de juny i s'ha gastat 6000 euros en "traduir" un espot de televisió de trenta segons per emetre'l al País Valencià. Anunci en Català / Anunci en Valencià

La versió valenciana de l'anunci és idèntica a la catalana, al text no se li ha modificat ni una coma -ACN. Fonts de l'Eurocambra han revelat a l'ACN que el govern valencià ha pressionat perquè es tradueixi la campanya, amenaçant amb no emetre l'anunci a Canal 9 si és el mateix que es pot veure a TV3. L'anunci de televisió du l'eslògan Tu decideixes com seran les notícies del demà i hi apareixen sis personatges que diuen quins titulars els agradaria veure en els informatius del futur. Aquestes sis frases surten subtitulades en pantalla i s'escriuen exactament igual, tant en l'anunci per a Catalunya com en la versió per al País Valencià: "Una tanca al voltant d'Europa per aturar la immigració il·legal"; "Per a mantenir els llocs de treball, no es deixaran entrar importacions per les fronteres europees"; "Està prohibit conduir entre setmana"; "Per combatre la recessió, es reduirà l'impost sobre la renda"; "Els pares s'han de quedar a casa durant almenys dos anys" i "Els límits de velocitat s'eliminen per ajudar la indústria automobilística". També la veu en off és idèntica en les dues versions: "Aquestes són notícies reals, tu decideixes com seran les notícies del demà". L'única modificació que se li ha fet a la versió valenciana són dos dels sis actors, que canvien l'accent tot i fer servir les mateixes paraules que en la versió catalana. També se'ls ha canviat d'ordre: el primer en la versió catalana és l'últim en la valenciana i el primer en la valenciana és l'últim en la catalana. Els altres quatre, que parlen en altres llengües, són els mateixos -clica la imatge-.
Barcelona (ACN).- La iniciativa de l'Eurocambra de 'traduir' al valencià l'espot electoral de propaganda institucional per a les eleccions del 7 de juny, amb què s'ha gastat 6.000 euros, no ha estat ben rebuda per la classe política catalana. El Govern ha lamentat que el Parlament europeu tracti el català i el valencià com a llengües diferents i ha dit que 'TV3 no tindria cap inconvenient en emetre una versió valenciana de l'espot'. ERC ha qualificat l'acció d'anticientífica i 'un insult a la cultura i a la intel·ligència'.CiU ha opinat que qui hagi decidit 'doblar' al valencià la versió en català de la propaganda institucional per incentivar la participació 'ha fet el ridícul' i 'ha ficat la pota' i ICV ho ha qualificat d''error'.

T'estime Estellès

2009-05-01T22:31:00.001+02:00

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer.-és ben cert.
Però no en puc desistir,oblidar-te.
És el desig de la teuan nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig,vagament,de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L'odi,també; perquè és odi, també
.No vull seguir.
A mamar,tots els versos!

---------
Et pense el coll,atrevit,nobilíssim,
i et pense els pits, que estimables sorgeixen,
i cerque,en va,una lenta sintaxi:intemporal,
el teu cos, una idea..

.-----------

com oblidar, per més que ara ho intente,
la meua mà damunt de la teua cuixa?
com oblidar les estones amables,
l'un al costat de l'altre,a cert cafè?
algun espant des de la mà em pujava,
i a la foscor la meua mà seguiadamunt
la carn molt suau del teu cos,
moments després arribaria encara
al cim ocult i no dit el deliten arribar a la teua engonal.
recorda-ho bé: fou a la meua casa.
damunt la mar s'estenia el crepuscle.
aquell espant que per la mà em pujava
el sent pujar,vestit d'ombres,pel cos,
com si pujàs lentament una escala
de vells graons i replanells sinistres,
amb un cruixit de les fustes corcades
i una maleta amb pedres a la mà.

--------

Aquesta carícia teua,
en la intimitat nocturna del llit,
que probablement executen, a la mateixa hora,
innombrables dones,
de vegades sembla creada per tu únicament
per a mi

.-------

He besat un instant,goluda,
en una intimitat no obscena,
la teua boca oberta i plena,
d'algun ensenyament sabuda.
Perquè ha estat un instant,només;
i he sentit ardents i agressives
l'arrel de les teues genives
en aquest fet convuls del bes.
Te'n pots anar; te n'has d'anat
i,més ric d'aquell do rebut,
no sé ja quina cosa dir.
Com si ens haguéssem estimat,
com si ens haguéssem decebut,
com qualsevulla cosa,ahir...

Regalam una nit

2009-04-26T16:29:00.003+02:00

Regalam,una nit,només en necessito una,
per així saber quin gust tenen els teus llavis,
nomes una en desitjo,per entendre la lluentor dels teus ulls...

Regalam una nit,i amb ella regalam els teus somnis,
perquè només així descobriré si existeixo per tu,
necessito saber si almenys saps qui sóc,
almenys mentrestant dorms.

Deixam coneixer-te a la llum de la lluna,
perquè així es mes clara la teva bellesa,
deixam estar amb tu a la foscor,
mentrestant la llum de les estrelles em guia cap a tu.

Deixam ser part del teu espai,del teu temps,
vull saber que es el que et fa somriure,el que et fa plorar,
vull conèixer tot el que et fa ser així,tan ple de vida...

Regalam una nit,nomes una te’n demano,
només així estaré present quan despertis,
només així podré veure els teus ulls abans que es faci de dia,
només així podré besar-te abans que sentin l’aire,
nomes així,encara que sigui un instant,
podré tocar-los abans que ho faci el mati.

Regalam un instant de la teva vida,
un sospir,una carícia,
nomes necessito això per portar te sempre en mi,
només això enyoro per saber que sempre estaràs aquí.

Acompanyam una nit,i amb ella et somiaré tot els dies,
pensaré en tu totes les nits,t’abraçaré tots els meus matins,
et trobaré a tots els meus records.

Deixem acariciar-te en un record,
tocar te en un pensament,besar-te en un sospir,
voldria recordar te en un somni,
escoltar te en un somriure,veure en una llàgrima...

Desitjaria trobar-te en una estrella,
estimar-te en un desig,
m’encantaria emborratxar-me de tu.
inspirar-me amb la teva esencia...

Entregam una mirada,
nomes així entendre la honestedat dels teus ulls,
regalam una paraula,nomes així escoltaré la veritat dels teus sentiments,
comparteix amb mi unes hores,nomes així coneixeré la historia de la teva vida,
regalam una part de tu,regalam....
una nit.

Somnis fugaços

2009-04-19T17:23:00.004+02:00

Em vaig gitar desprès d'una nit de festa,
els llençols encara desprenien la teua olor,
encara tenien restes de tu
i vaig decidir no canviar-los
per poder-te sentir al meu costat
encara que tu no hi fossis present.

Vaig tancar els ulls i cada cop anava respirant més fortament
perquè la teua olor anés entrant suaument dins meu
i a poc a poc m'anava omplint
i jo anava confonent el que era real del que no,
i poc a poc vaig començar a entrar en un somni profund

Obrí els ulls en aquell nou món,
aquell món que només veiem en els somnis,
tu estaves allà,just gitat al meu costat,
mirant-me,i somrient,
i jo també vaig somriure al sentir la pau que em transmetia que fores allà.
Ens quedarem en silenci i aquell silenci valgué més
que mil paraules pronunciades pel millor dels poetes del moment.

Escrivíem amb els ulls tot el que les paraules no deien,
ens deiem amb la mirada que ens estimàvem,
i érem dues persones foses en una,
no necessitàvem res més que a tu i a mi,
a nosaltres.

Llavors vaig tornar a confondre de nou el que no era real del que si,
i vaig començar adonar-me que tot era una fantasia,
i recordà els moments de tota aquella nit de festa,
les paraules que no vaig gosar a dir.te,
les carícies que no et vaig donar,
les besades que hem van faltar,
les mirades de complicitat que no varem transmetre,
els somriures que no et vaig saber crear,
les llàgrimes que no haurien d'haver eixit mai a la llum,
els balls i les cançons que no varem ni ballar ni cantar,
t'estime,t'estimo,t'estim....

Sentiments al descobert

2009-04-12T19:34:00.003+02:00

Moltes vegades en la soledat de la meva habitació amb un llibre per company, em refugio en una cantonada i em sento a llegir,però és tan dífícil fer-ho quan la meva ment no fa altre cosa que pensa en tu, en la persona que invaeix els meus somnis,que es cola com un intrus en els pensaments més apartats,que només em fa somiar amb fades i princeps,i no veig més enllà dels meus somnis,tanco els ulls i sense adonar-me'n et veig al meu costat,xiuxiuejant-me frases dolces i apasionades,em sento entre els teus braços,però tu no hi ets.
Se que potser no es el moment per dir-ho,ni la manera,i segurament les paraules que utilitzare no ho puguin definir-ho...se que potser penses que estic boja,que sóc una exagerada,que no és possible tot el que et pugui dir en aquestes línies,que al cap i a la fi no significaran res més que paraules que s'endurà el vent...
nose ni com escriure-ho,com expressar tot alló que voldria,ni com mesurar les paraules per tal que el que vulgui dir sigui exactament el que penso, ni més exagerat, ni es quedi curt, però tampoc se com no exagerar-ho,perquè sense dir-ho, se que el sentiment per si sol és exagerat, estúpid,infantil,inmadur,no sabria ben be quina paraula ho definiria...
Es tan díficil mantindre un amor en secret,no poder-te mirar als ulls i dir-te que m'importes molt més del que mai m'hagues imaginat,que ara l'unic que necesito són les teves abraçades,els teus petons,la teva presencia,tot allo que no puc tenir,tot alló que en somnis m'omple de felicitat,totes aquelles coses que em vas donar i que ara no puc tenir,però que desitjo ara més que mai.
Que sense adonar-me'n t'estas convertint en un amor secret.
I nose com actuar,que fer per poder-te tenir al meu costat, per poder-te explicar que desde que et vaig veure no puc deixar de pensar en tu,no puc deixar de voler saber més de tu, d'imaginar-me una nit amb tu, una nit màgica plena de tot,i que desprès d'aquesta nit, on tots dos puguessim perfi convertir-nos en un,obriria els ulls i seràs allà,abraçant-me, i em quedaria mirant com dorms, i en aquell moment,en aquell instant, els dos abraçats,nuus,i tu dormint i jo amb ganes de que el temps es pares per sempre, i llavors,seria la persona més feliç del món.
Se que tot aixó es un sense sentit,i jo mateixa no entenc el perque estic escribint aquest cumul de paraules sense cap mena d'ordre i de lógica,pero a vegades és millor deixar anar els dits i escriure tot allo que vas pensant a cada moment...

GUILLEM AGULLÓ,MAI T'OBLIDAREM!

2009-04-11T14:52:00.005+02:00

Som molts els que avui 11 d'abril de 2009 et recordem Guillem,
segurament molts dels que ho fem et recordem,
no perquè t'haguessim conegut,ni perquè ens haguessin parlat de tu fa 16 anys,
sinó per ser un company de lluita,una persona que defensava uns ideals
que morí assessinat per aquells que no respectaven la teua lluita,
per aquells que no respecten la nostra lluita.

Molts grups han escrit cançons al teu nom,no per idoletrar-te,
ni per fer-te un martir,simplement per recordar-te,
per recordar l'anima d'un esperit que lluitava amb força,
i aquella lluita,aquella força que et varen furtar,ara,en nosaltres,
es molt més forta que mai,i en dies com avui,
on el teu record és fa present,és present tots els dies,
a totes hores,a cada minut,però en dies puntuals com avui
s'aviva més que mai!

"Aquesta actualització va dedicada a la memòria de Guillem Agulló, no perquè aquest sigui un heroi o un màrtir, sinó perquè representa per a nosaltres tots els caiguts en la lluita per la independència i el socialisme."

{Soldats catalans-Orgull Roig}

un dinar especial...

2009-04-08T17:14:00.002+02:00

Porto hores i hores provant-me roba,desde que he rebut aquell sms que hem deia que anes a dinar amb tu.
Quan ja tinc tota la roba treta de l'armari i tirada per l'habitació,trobo el conjunt ideal,una faldilla curta texana amb una camisa que hem vaig comprar nova fa uns dies i que deixa entreveure l'escot,suggerint,però sense semblar una buscona.
S'acosta l'hora de la quedada i surto corrents,nerviosa,no sense abans posar-me aquell perfum que se que t'encanta.
Arribo a la porta de la teva casa i truco al timbre. Just a l'entrada sento l'olor del menjar,em trec la jaqueta i paso cap al menjador i em demanes que m'acomodi com si estes a casa meva,aixi que vaig a la teva habitació i t'agafo una camisa i em trec aquella roba que m'havia costat tantes hores d'escollir,però que em fa sentir sofisticada.
Un cop comode vaig a buscar-te a la cuina i em mires i em dius que em queda molt bè mentres somrius.
Serveixes una copa de vi pels dos i l'acompanyes d'una besada dolça.La taula ja esta posada,comencem a dinar,el menjar es bonissim,mentre anem menjant els meus peus buscant els teus,pujen per la teva cama i acaricien la part interna de les cuixes,mentres segueixes dinant,però la mirada et delata.
Els postres hem dius que els esculli jo mateixa,aixi que em dirigeixo cap a la nevera i tu t'apropes i et poses darrera meu i m'abraces,agafo unes natilles de xocolata per mi i tu agafes un iogurt de maduixa.
La teva llengua sobre el meu coll calent em turba i entre la teva escalfor i la fredor de la nevera els mugrons se'm tensen,ho veus i me'ls acaricies suament,el teu sexe s'apreta contra el meu cul,em deixes sortir,m'agafes la mà i em condueixes cap a lateva habitació.
Comences a treure'm la camise i jo tambe començo a treure't la teva,cada cop puc tocar una mica més el teu cos,i deixo caure la teva camisa al terra,començo a tocar-te,els teus pits estan entre les meves mans,et toco delicadament,com si mai t'hagues tocat,els meus dits comencen a donar voltes als teus mugrons i tu somrius.
Llavors tu tambè deixes caura la camisa que jo porto posada i deixes destapada la meva roba interior,comences acariciar-me per sobre els sostens,fins que sents que la meva escalfor esta apunt d'esclatar i llavors fas caure suament els meus sostens al terra,m'abracies,i el meu cos nota el teu,i em beses i aquell bes es el començament d'una tarda de passió.
Ens despullem del tot i em tires al llit i m'escampes el iogurt per tot el cos i dius que es l'hora dels postres,noto el fred del iogurt per les meves cuixes,m'encanta,i a poc a poc acostes la teva llengua cap al meu cos i vas llepant a poc a poc tot el meu cos,primer el coll,vas baixant lentament cap els pits,la panxa i segueixes baixant i el iogurt va relliscant de les cuixes cap al meu sexe i comences a menjar a les cuixes,i al final m'obres i llepes el meu clitoris i em desfaig de plaer i llavors t'aturo.
Es l'hora de menjar-me el meu postre,les obro i poses un dit dins i me'l poses a la boca i el llepo amb suavitat i et demano que et posis la xocolata on vulguis,i tu te l'escampes pels mugrons,els llavis i el melic,i prou.
Començo a menjar i vaig baixant i quan arribo al teu melic segueixo baixant,però em pares,i em dius que el teu sexeel tens reservat que em desfaras de plaer i la veritat,no me'n queda cap dubte....

La canço del cansat

2009-03-11T13:24:00.003+01:00

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus,
i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant,
per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.

2009-03-03T22:09:00.000+01:00

Mai he pogut vomitar tots els meus pensaments i sentiments en un full en blanc,suposo que és la temuda por al full buit,però de vegades ho torno intentar amb l'esperança,potser estúpida,de que ho aconseguire.
Crec que un blog no ha de servir per explicar les coses que fas,sinó que hi has d'explicar les coses que penses,sino amb el temps,no te'n enrecordes.No és que pensi que els més pensament siguin extraordinaris ni res d'aixó,però són els meus pensaments,no?és una cosa que em pertany,és part de la meva personalitat.
Però també pot servir per analitzar pensaments aliens,de el món que t'envolta i del que depens.
L'error més freqüent en les persones que fan blogs és empenyar-se en escriure cada dia,encara que sigui una mica,pense que s'ha descriure quan tens ganes de pensar,de reflexionar,de posar una mica d'ordre en els pensaments...